Enmig d’un moment
de gran desacreditació de la UE, degut a les polítiques d’austeritat hem
descobert que no tot és negre a les institucions europees. Mentre a casa nostra
veiem com l’atur juvenil s’enfila per sobre del 50% i ens sembla que l’única
sortida possible d’aquesta crisi sigui enarborar la paraula “emprenedor”, la UE
ja porta anys amb un programa anomenat Youth in Action.
Aquest programa té
per objectiu incentivar el coneixement entre joves europeus. Per assolir-ho es
realitza un intercanvi entre joves de dos estats membres per fer jornades de
formació en les dues ciutats d’acollida. D’aquesta forma també s’ofereix la
oportunitat de conèixer una altra cultura i alhora
s’aprofundeix en el sentiment d’europeisme.
En el cas que ens
pertoca, el projecte centrava la seva actuació en el coneixement de
l’emprenedoria social mitjançant
continguts teòrics i visites a empreses socials ja existents.
I així es com ens
vam endinsar a l’aventura sis joves florentins i sis catalans. La primera jornada
va tenir lloc a Barcelona, organitzada per la cooperativa Tandem Social (www.tandemsocial.com), organització
responsable del projecte i que va ser l’amfitriona. Així doncs, entre Gaudís,
pa amb tomàquet i classes bàsiques de cultura catalana vam intercalar les
definicions d’una empresa social o la metodologia CANVAS per elaborar un pla de
negoci. Per aquells profans en la matèria, podríem dir que una empresa social
és tot aquell projecte que pretén aconseguir un impacte social positiu i alhora
ser auto sostenible.
Per a poder
entendre més bé el concepte d’empresa social vam tenir la oportunitat de
visitar-ne unes quantes. El primer dia vam anar a “Formació i Treball” (www.formacioitreball.org), una de
les empreses socials catalanes més gran, amb més de 140 persones treballant-hi.
El seu objectiu es formar a persones en risc d’exclusió social per ajudar-les a
reincorporar-se al món laboral. Més tard, a l’hora de sopar ens van acollir al
restaurant “Dones de Foc” (www.bcnrestaurantes.com/barcelona.asp?restaurante=dones-de-foc) que parteix del mateix objectiu però està destinada exclusivament a dones i al
món de la restauració. No només pretén donar-los una sortida laboral sinó que
alhora volen lluitar per la paritat de sexes en el món de la cuina. Ja que elles
també volen que se’ls hi digui xefs i no només cuineres.
El següent dia vam
desplaçar-nos cap a Terrassa i vam fer parada a l’empresa “Teixidors” (www.teixidors.com)
que mitjançant telers antics crea productes d’alta qualitat i dóna feina amb
persones amb problemes de salut mental. Ens van ensenyar que aquest estil
d’empresaris defugen de l’etiqueta “solidaris” i busquen ser reconeguts per
qualitat dels seus productes, com la resta d’empreses. Després vam anar a dinar
a “La Trobada” (www.latrobada.drupalgardens.com),
una iniciativa creada entre totes les entitats de la ciutat i que ja ha rebut
elogis del NY Times o la BBC. Es tracta d’un restaurant amb dos tipus de
clients: els convencionals i els del temps. Els primers paguen pel seu menú amb
diners i els segons amb temps. El pagament del temps es basa en anar a
treballar a La Trobada uns dies a la setmana de forma voluntària a canvi d’un
àpat equilibrat durant tota la setmana. Això els permet, no només millorar la
seva dieta, sinó socialitzar-se i trencar els espirals depressius que provoca
la nova pobresa.
Per tant, després
d’aquesta experiència, puc afirmar que el canvi social, no només és necessari,
sinó que és possible. Cal deixar d’enfocar els problemes i començar a trobar solucions.
I l’empresa social és una de les millors que tenim a les nostres mans, perquè
dignifica a les persones a través del treball. Ara bé, perquè aquest estil
d’empreses puguin sobreviure i expandir-se, cal un canvi en la mentalitat del
consumidor. Necessitem avançar cap a un consum racional, que inclogui els
valors socials i mediambientals al càlcul preu-qualitat. I per aconseguir-ho
ens cal voluntat per conèixer que hi ha rere cada marca, compromís per fer
valer els nostres ideals i coherència alhora de comprar. El canvi és a les
nostres mans i el moment actual és idoni. Si més no, aquesta és la il·lusió que
va dur a dotze joves a embarcar-se en aquesta aventura, que no ha fet més que
començar. Perquè si creiem sols és només un somni, però si ho fem conjuntament
és el principi d’una realitat.
Gerard Pijoan Homs
No hay comentarios:
Publicar un comentario